Biografia

Bibliografia

Mestratge

Actualitat

Documents

Contacte

ES

Biografia


Com qualsevol altra biografia, la de Fullat s'intel·ligeix des de la seva família i partint dels seus primers anys, condicionants inesquivables de la resta. S'ha pretès ser sobri a l'hora d'organitzar les dades cronològiques però fent ressaltar aquells moments que puguin donar explicació de les seves transformacions intel·lectuals.

Fullat ha estat un viatger incansable que ha aprofitat els Congressos Internacionals a fi de posar-se en contacte amb les diverses cultures de la humanitat. Aquest fet l'ha tingut sempre a l'aguait i l'ha convertit en un crític tothora insatisfet.

1920

 


1928

Neix el 12 de gener a Alforja, província de Tarragona (Espanya). La seva mare, Maria Genís Serra, professora de l'Escola del Mar, fou alumna de Maria Montessori. El seu pare Lluís Fullat Aragonès, fou doctor en Medicina i deixeble de Juan Negrín a Madrid.


1930

 


1934

Ingressa a l'Institut-Escola de Barcelona.


1940

 


1945

Ingressa a l'Ordre dels Escolapis.


1950

 


1956

Llicenciatura en Filosofia i Lletres (Universitat de Barcelona).

1958


Professor ajudant de la Càtedra de Metafísica (Universitat de Barcelona) regentada per Jaume Bofill.


1960

 


1961

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb data d'expedició del títol el 10 d'abril. La seva tesi versà sobre la moral atea d'Albert Camus. Va preparar l'esmentada tesi a Louvain (Bèlgica) amb el Professor Charles Moeller. El director a Barcelona fou el Professor Joaquim Carreras Artau.

1963


Publica La Moral atea de Albert Camus (resum de la seva Tesi Doctoral).

1964


El 13 de desembre guanya el Premi Balmanya de Pedagogia per la seva obra Reflexions sobre l'Educació.

1966


El 15 de setembre l'expulsen de la Universitat de Barcelona per haver-se oposat al règim del general Franco.

1968


Guanya el Premi Julio Marial pel seu treball Astronáutica y modelo de hombre, presentat a Nova York en el XIX Congrés de la International Astronautical Federation.


1970

 


1970

Resideix a París amb una beca del Govern francès per estudiar al Collège de France amb Lévi-Strauss i Michel Foucault. A la Sorbonne estudia amb Jean Wahl i amb Pierre Aubenque.

Passa les vacances de Nadal amb Paulo Freire a Ginebra en el Conseil Oecumenique des Eglises.

1971


Es responsabilitza de l'àrea d'investigació de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1972


La UNESCO el proposa com a Consultor.

Catedràtic interí de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1973


Publica La educación soviética.

1974


Apareix Marx y la religión, resultat dels seus estudis sobre marxisme.

1976


Professor Titular de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1978


Li editen Filosofías de la Educación, tractat universitari que s'introdueix ràpidament a Espanya i Amèrica Llatina.


1980

 


1982

Las finalidades educativas en tiempo de crisis, una anàlisi antropològica de la teleologia.

Apareix a Stuttgart (Alemanya) Philosophische Grundlagen der Erziehung, traducció de Filosofías de la Educación.

1983


A Histoire de la Philosophie Espagnole (Editions de l'Université de Toulouse, Le Mirail) hi apareix la seva biobibliografia.

1984


Verdades y trampas de la Pedagogía, una epistemologia dels sabers pedagògics.

Al Dictionnaire des philosophes (P.U.F., París) s'hi ressenya la seva biobibliografía.

La revista Bordón (Madrid), publica El educar como absolución imposible o el fracaso teleológico on s'elabora una anàlisi metafísica de la teleologia.

El seu pensament comença a tenir influència en Universitats portugueses i llatinoamericanes.

1986


Catedràtic de Filosofia de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del mes d'abril.

1987


Responsable del Tercer Cicle del Departament de Pedagogia i Didàctica de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del curs 1987-1988.

1988


La peregrinación del mal, estudi metafísic de la violència.

1989


President del Consell Escolar de Catalunya des del mes d'octubre de 1989 fins al mes d'abril de 1993.


1990

 


1990

El atardecer del Bien, obra escrita en col·laboració amb Joan-Carles Mèlich, on es presenta una pedagogia freudo-existencialista.

La Revista Española de Pedagogía li publica l'article Heurística del telos de la paideia en què proposa una solució al tema teleològic basada en la memòria immemorial d'Occident.

A Los Angeles visita la Universitat de UCLA en companyia del Professor Groisman, Catedràtic d'ingenieria informàtica. Descobreix les possibilitats de la micoroelectrònica.

1991


Representa Cataluña a la FREREF (Fondation des Régions Européennes pour la Recherche en Education et en Formation).

Analecta Husserliana li publica Hombre y Civilización: 1492. La educación imposible, estudi estructuralista sobre la impossiblitat de la relació intercivilitzatòria.

1992


Professor de Filosofia de l' Educació del DEEA (Diplôme Européen d'Études Approfondies en Sciences de l'Éducation) a la Université Louis Pasteur de Strasbourg (França), durant el curs 1992-1993.

El 3 de febrer l'investeixen Doctor Honoris Causa per la Universitat del Valle de México (México D.F.); l'acte va tenir lloc al Palacio de Bellas Artes de la capital mexicana, on va pronunciar el discurs: Paideia: Logos y Pathós.

Es publica Final de Viaje, una anàlisi narrativa pessimista del problema axiològic. Apareix Filosofías de la Educación. Paideia, nou tractat universitari.

La seva biobibliografia apareix a Enciclopèdia Catalana (Barcelona).

1993


La revista Qüestions de Vida Cristiana li publica La mort, deu d'axiologia educativa, on aborda el problema dels valors des de l'haver de morir.

L'editorial Armand Colin de París publica Les Grands Pédagogues on ell ha redactat el capítol sobre Makarenko.

La Universitat Ramon Llull de Barcelona li publica la lliçó inaugural del curs 1993-1994 que té per títol Problemes d'axiologia antropològica, on sosté que el tema axiològic no pot superar l'estatut de problematicitat.

1994


Surt publicat Política de la Educación. Politeya-Paideia, inspirat en Maquiavelo.

La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi a proposta de les vuit Universitats de Catalunya i del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya.

President del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya des del 23 de febrer fins al 1999.

A partir del curs 1994-95 fins el 1997 és Professor de Filosofia de l'Educació del DEEA (Diplôme Européen d'Études Approfondies en Sciences de l'Éducation) a la Universitat Mont Saint-Aignan de Rouen (França).

Apareix el Núm. 160 d'ANTHROPOS dedicat monogràficament al seu pensament.

1995


Imparteix cursos de doctorat a Santiago de Chile a la Universitat Educares.

Del 9 al 14 d'octubre, a Lima (Perú), presideix el Primer Encuentro Iberoamericano de Psicopedagogía i el Cuarto Congreso Nacional de Problemas de Aprendizaje.

El 16 d'octubre inaugura la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universidad Iberoamericana de Puebla (México), amb la conferència Educación como aprendizaje y Educación como libertad.

Publica El pasmo de ser hombre, Editorial Ariel, on fa un resum de les seves reflexions sobre axiologia.

Membre Numerari de l'Institut d'Estudis Catalans a partir del 20 de desembre.

Traducció al portuguès, al Brasil, de Filosofías de la Educación.

1996


El dia 13 de març pronuncia el seu discurs d'ingrés a l'Institut d'Estudis Catalans amb el títol Educació i joc.

1997


Del 9 al 15 de març assisteix, en representació d'Espanya, al Symposion Internacional sobre la Educació en el segle XXI, al Parador Nacional de Chinchón (Espanya), organitzat per la Fundación Santa María.

Al novembre assisteix al I Encontro da Filosofia de la Educaçao, de la Universidade do Minho, Braga (Portugal), on presenta la Ponència Dos modelos antropológicos de la educación.

Es publica Antropología filosófica de la educación.

1998


A proposta de les Universitats catalanes li concedeixen la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària (8-IX-98).

L'investeixen Doctor Honoris Causa per la Universitat Educares de Santiago de Chile.

1999


Professor de Filosofia de l'Educació de La Licence à distance en Sciences de l'éducation que coordina el Ministère de l'Éducation Nationale, de la Recherche et de la Technologie francès.


2000

 


2000

Al febrer inaugura el XIV Encontros de Filosofia de la Educaçao, de la Universidade de Coimbra (Portugal) amb la conferència Tendencias gerais da Filosofia no século XXI.

A l'abril dona cursos a la Università degli Studi di Perugia (Itàlia).

2001


Apareix la seva biobibliografia a Enciclopedia Pedagogica, de Editrice La Scuola (Roma).

Li editen Els valors d'Occident, obra que posa els fonaments de l'axiologia d'Occident.

2002


Al llibre Les idees i els dies de l'Editorial Proa, Barcelona, s'hi ressenya la seva biobibliografia.

Apareix Towards a European Education Act que resumeix el resultat del seu treball amb el Premi Vicens Vives de 1998.

2004


Es publica un estudi sobre ell a Problemáticas filosóficas da Educaçao, Porto.

2005


S'editen L'autèntic origen dels europeus i Valores y Narrativa. Axiología educativa de Occidente; obra, aquesta última, que desenvolupa el seu pensament axiològic definitiu.

2006


Passa a formar part del Comité d'Honneur de la Sociéte francophone de philosophie de l'éducation (SOPHIED) amb Guy Avanzini, Daniel Hameline, Hubert Hannoun i Georges Snyders.

Apareix La meva llibertat (primer volum de Memòries).

2008


Apareix La meva veritat (segon volum de Memòries).

2009


La Universidad del Valle de México, al Distrito Federal de la República mexicana, crea la Cátedra Internacional Octavi Fullat a fi de promoure la investigació educativa.


2010

 


2010

Investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull per la seva categoria internacional com a especialista en Filosofia de l'Educació.


Agraïments i amics


S'hi proporcionen pàgines Web d'entitats que puguin proporcionar més informació sobre Octavi Fullat i la seva obra.

Udem
Univa
Universidad Iberoamericana
Laureate International Universities
Universitat Autònoma de Barcelona
Col·legi Oficial de Doctors Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
Angle Editorial